BALLET DE BARCELONA
El llac dels cignes
Una obra mestra atemporal. Un nou Llac dels Cignes.
Director artístic i executiu: Chase Johnsey
Coreografia: Chase Johnsey i Anna Ishii
Música: Txaikovski
Disfresses: Chase Johnsey , Montse Ricard
Escenografia: Alessio Meloni
Disseny d'il·luminació/Direcció tècnica : Sergio Gracia
Director Artístic i Executiu: Chase Johnsey
Mestre de ballet: Leandro Pérez Sanabria
“La versión… resulta sorprenent i atrevida.”
— Carmen del Val, EL PAÍS
"El cuerpo de baile va realitzar una execució impecable, mostrant una gran cohesió com a grup."
— Carmen del Val, EL PAÍS
"Una perfecta fusió d'estil".
— Cristina Marinero, Opera World
El Ballet de Barcelona va presentar per primera vegada l'Acte II d'El llac dels cignes el 2021, desafiant una de les tradicions més arrelades del ballet clàssic: que el món dels cignes s'ha de definir per gènere.
Director/a artístic/a Chase Johnsey va ballar Odette, abordant el paper no com a paròdia o reinterpretació, sinó com el clàssic Cigne Blanc, amb la mateixa vulnerabilitat, musicalitat i pes dramàtic que tradicionalment es dóna al paper.
Al voltant d'Odette, la producció va crear un cos de ballet mixt, escollint ballarins per la seva habilitat artística en lloc de fer-ho segons la divisió tradicional entre papers masculins i femenins. La producció també va comptar amb ballarins masculins com els dos Grans Cignes.
La idea era simple: un cigne no necessita un gènere per representar bellesa, fragilitat, força o transformació.
Sobre la producció
La producció va mantenir el llenguatge i la identitat clàssics d'El llac dels cignes, tot i que qüestionava qui té permís per habitar-lo.
La crítica va respondre amb contundència. EL PAÍS va descriure l'Odette de Johnsey com una «interpretació delicada i commovedora», destacant la seva tècnica precisa, mentre que Opera World va descriure la representació com una «fusió perfecta d'estil» i una interpretació andrògina de l'icònic Cigne Blanc.
Presentat per primera vegada al Teatre Condal de Barcelona el juny de 2021, aquest segon acte es va convertir en la base a partir de la qual acabaria creixent el nou Llac dels Cignes de llarga durada del Ballet de Barcelona.
